Galetes de xocolata
Aquestes galetes les vaig descobrir al blog de la Somechicstuff. És un blog ple de tendresa i passió, us recomano que hi feu una ullada, a veure si sou capaços de no enganxar-vos-hi.
Si el pa de pessic de iogurt amb poma us vaig dir que no fallava mai…en el cas d’aquestes galetes us dic el mateix. Són les millors galetes (pel meu gust) que he fet mai! Això sí, cal anar pas per pas, i no excedir-se en el temps de cocció.
Ingredients:
- 100g de mantega tova (deixar-la unes hores fora de la nevera)
- 150g de sucre morè
- 1 ou
- 150g de farina
- 35g de cacau en pols
- 1/2 culleradeta de llevat en pols
- 200g de llàgrimes de xocolata (o xocolata trossejat)
Preescalfar el forn a 180º.
Batre la mantega i el sucre morè i, a continuació, afegir l’ou. Batre bé.
En un bol a part, barregem la farina, el cacau i el llevat en pols. A poc a poc, afegim aquesta barreja seca a la barreja anterior.
Afegir, barrejar bé amb l’espàtula i no afegir una altra quantitat fins que l’anterior estigui ben lligada.
Finalment s’afegeixen les llàgrimes o trossets de xocolata negra, i es barregen bé amb la massa.
En una safata, es posa paper de forn i es van posant muntets de la massa. Ho podem fer ajudant-nos amb un parell de culleres per tal de que no se’ns enganxi la massa als dits. Deixem una mica d’espai entre galeta i galeta. La massa porta llevat, augmentarà una mica, però no molt.
Enfornar durant 12 minuts. Quan treguem la safata del forn esperarem un parell de minuts a treure les galetes perquè estaran molt toves i se’ns trencarien. Un cop les haguem tret les posem damunt d’una reixeta per a que es refredin.
Tal i com us he dit abans, respecteu el temps de cocció. Encara que us sembli que les galetes no estan prou cuites, no les deixeu més estona al forn. Un cop a fora s’aniran refredant i assecant, i s’aniran endurint fins a fer-se cruixents.
Espero que us agradin tant com a mi!
Que vagi de gust!
En dono fe!! Ja no men recordavaaaa! les haure de fer algun dia q ja ni me’n recordava!!!
mare meeeeva!!!! quin fotón i quina pinta!!! per sort de la meva dieta, feia dies que no hi pensava en elles…però està tan ben presentat aquí que cauran aviat em sembla…jeje Enhorabona, aquí tot és bo i preciós!
Sí! Són boníssimes! De les que fan crec-crec. I sí, no s’en pot menjar només una… it’s impossible!